Transport i sostenibilitat

El sector del transport i les pautes actuals de mobilitat tenen un impacte social i ecològic significatiu, tant a escala local (densificació del trànsit, contaminació atmosfèrica, sinistralitat…) com global (consum energètic, emissió de gasos d’efecte hivernacle…).

La cerca d’estratègies i alternatives de mobilitat és actualment una prioritat en l’agenda de la sostenibilitat, i hauria d’ocupar un lloc relevant en els projectes dels gestors dels hospitals valencians, tenint en compte que els hospitals són llocs amb una gran concentració de treballadors que fan dos desplaçaments diaris (anar i tornar).

El tema té molta importància i adquirirà més en un futur inmediat. Ja n’hi han moltes reunions d’experts fent informes i recomanacions. Un dels informes més recents és el elaborat per Antonio Serrano, amb la colaboració d’un comité d’experts, que van presentar “Programa Transporte”, inclòs dins l’informe “Cambio Global España 2020”.

A més a més, tenim ben propet un exemple d’iniciativa per a estudiar un transport sostenible: la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Podeu trobar els detalls en l’article “Transport i sostenibilitat: La Universitat Miguel Hernández, un cas a estudi”.
En aquest article, del nº 116 de la Revista Seguridad y Medio Ambiente, es presenten els resultats obtinguts en un estudi mitjançant enquestes per conèixer les pautes de mobilitat de col·lectius que presenten unes necessitats comunes de desplaçament, en concret, els desplaçaments amb objectius laborals que realitza la comunitat universitària de la Universitat Miguel Hernández (UMH), i valorar l’impacte que generen a través de l’indicador de rastre ecològic. La situació actual de mobilitat serveix com a punt de partida per proposar diferents escenaris possibles de canvi.

Carme

Anuncis

Gran toxicitat dels polidors o abrillantadors (vitrificat)

Un dels productes més tòxics que pot haver-hi en el mercat és el líquid que s’utilitza per a polir o abrillantar els sòls (vitrificat), ja que conté HEXAFLUOROSILICAT DE MAGNESI. Cal evitar fer transvasaments d’este líquid a envasos d’aigua mineral que puga induir a accident laboral per ingesta involuntària.
En un curs de Toxicología Clínica i laboral, un dels autors de la presentació que vos recomane llegir, Dr. D. Benjamín Climent del Hospital General Universitari de València, va ser el que ens va cridar l’atenció de la toxicitat d’estos productes, ja que les conseqüències poden ser mortals. Per la importància de conèixer este risc, és el motiu que he volgut d’exposar-ho ací, perquè en qualsevol moment el treballador que està vitrificant en una empresa o en un hospital…, pot deixar la botella oblidada com si fora aigua mineral i de seguida podríem tindre una intoxicació mortal. És un risc laboral de l’empresa de neteja que pot afectar als treballadors, clients (pacients o familiars),…
Miguel

Publicat en el BOE, la modificació del Codi Tècnic d’Edificació (CTE)

El 11/03/10 es va publicar en el BOE, el RD 173/2010 de 19 de febrer per el que es modifica el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat per RD 314/2006 de 17 de març, en matèria d’accessibilitat i no discriminació de les persones en discapacitat.
L’estreta relació existent entre les noves exigències d’accessibilitat i el requisit bàsic ja present en el Codi Tècnic de l’Edificació «Seguretat d’utilització (EL SEU)», moltes de les condicions del qual afecten, igual que les d’accessibilitat, als elements de circulació dels edificis, ha fet aconsellable unir ambdós requisits bàsics en un només, el qual passa a denominar-se «Seguretat d’Utilització i Accessibilitat (SUA)» així com, conseqüentment, desenrotllar les dites condicions en un mateix document bàsic, el qual es passa a denominar «DB-SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat».
Com a excepció a l’anterior, les condicions d’evacuació de les persones amb discapacitat en cas d’incendi, s’incorporen al requisit bàsic «Seguretat en cas d’incendi» (SI) i al seu Document Bàsic (DB SI), els quals no precisen canviar la seua denominació.
Teniu tota l’informació detallada en el BOE:
Miguel

Què sabata és la millor per al personal sanitari?

La revista Medicina y Seguridad en el Trabajo nº 216 jul.-sep. 2009 publica un interesant article de Jose Enrique Caballero López, titulat “El calzado laboral en el medio sanitario”.

L’article constata la predilecció del personal sanitari pel soc, cosa que podem comprovar si fem un passeig per algún hospital. Malgrat l’entrega de sabates tancades per part de la Conselleria, els sanitaris continuen gastant socs, ara de colorins, pagant-los de la seua butxaca (serà degut a un impuls irrefrenable per resaltar la individualitat contra la uniformitat?).

“El 75% de las jornadas laborales de los profesionales sanitarios se realiza en bipedestación, y gran parte de este porcentaje se hace deambulando (cargando con pesados equipos, subiendo escaleras, o desplazando o movilizando pacientes), por todo requieren un calzado adecuado que retrase la fatiga en sus pies y piernas.”

El soc està indicat per als treballs de bipedestació prolongada i escasa deambulació (quiròfans, per exemple), però, per a la resta de treballs, amb molta deambulació, és recomanable una sabata tancada.

La sabata ideal, segons l’article és:

“El personal sanitario debe tener en cuenta estas recomendaciones y abandonar el uso del clásico zueco, por un calzado laboral más adaptado a las exigencias de su trabajo cotidiano. Es decir, utilizar un calzado: cerrado, ligero, de puntera ancha, con contrafuerte, con cierre (cordones o velcro), tacón ancho y de 3.5 cm de máxima altura, de pieles hidrófugas que permitan la transpiración, suela antideslizante y antiestática.”

És clar que no estem parlant de sabates de seguretat, sinò de les sabates que formen part de la roba de treball. Si parlem de sabates de seguretat, caldrà definir, a més dels criteris ergonòmics, els requisits de seguretat de les sabates d’un determinat i concret lloc de treball, i ací la cosa es complica, perquè uns necessitaràn puntera més reforçada, altres una sola especialment anti-lliscant, i tots els que treballen amb algún líquid corrosiu, o nitrògen líquid necessitaran una sabata de material llis, sense perforacions que puguen deixar passar els líquids

L’article facilita, a més a més, una bibliografia, tota accessible en internet, que és molt útil per a justificar les recomanacions ergonòmiques a l’hora de fer la compra del calcer per als treballadors i treballadores.

Carme

Dues novetats legislatives

S’ELIMINA LA REFERÈNCIA A LA NORMA EN-353-1:2002

El DOUE de 23/03/2010 publica la Decisió de la Comissió 2010/170/UE, de 19 de març, per la que s’elimina la referència a la norma EN 353-1:2002 “Equips de protecció individual contra caigudes d’altura- Part 1: Dispositius anticaigudes lliscants sobre línia d’ancoratge rígida”. La Comissió ha examinat la norma a petició del Regne Unit i ha arribat a la conclusió que aquesta no compleix plenament els requisits bàsics de salut i seguretat, per tant, s’ha d’eliminar de la llista de normes harmonitzades.

PUBLICADA EN EL BOE LA REFORMA DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ

Reial Decret 337/2010, de 19 de març, pel què es modifiquen el RD 39/1997, de 17 de gener, pel què s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció; el RD 1109/2007, de 24 d’agost, de desenvolupament de la Llei 32/2006, de 18 d’Octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció y el RD 1627/1997, de 24 d’octubre, que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció.

Carme

Una miqueta de tele…

El dia 17 de març TVE emitia un interessant reportatge en l’espai “Reporteros”, dels Informatius, sobre la relació entre productes químics i malalties professionals. Paga la pena parar-se a vore’l, sols dura 3 minuts (Piqueu sobre la imatge)

Carme

S’ha acabat l’hivern!

…. I per a celebrar-ho ací us deixe aquesta cançó que m’agrada. Encara que enguany la primavera sembla no voler vindre…. vindrà, vindrà. Que comenceu molt be la setmana.
Carme

%d bloggers like this: