Protecció front al risc biològic

La setmana passada hem (plural maiestàtic) participat en les II Jornades de Sensibilització sobre Salut Laboral organitzades per la Secció Sindical de CC.OO. de l’Hospital del Consorci de Castelló. Des d’ací volem felicitar a CC.OO. i a la Direcció de l’Hospital que ha donat suport a aquesta iniciativa tan necessària i útil. Davant d’unes 100 persones, el cap del Servei de Prevenció de la Conselleria de Sanitat, profesionals del mateix hospital, dels serveis de Prevenció, Farmàcia, Preventiva i Protecció Radiològica, i una servidora férem els nostres 20 minutets d’exposició.

Vull compartir amb vosaltres la meua presentació (baix teniu l’enllaç) i que us la pugueu descarregar si vos serveix per alguna cosa.

Anuncis

Vídeos d’anatomía humana

Ja sabeu que m’encanta el blog de Maria, la bibliotecaria de l’Hospital Torrevieja Salud. Ens facilita la vida, perquè troba coses interessants que no tenim temps de buscar. Fa uns dies va fer una entrada en Biblioteca Médica Virtual (que és el nom del seu bloc) on ens descobria un apartat de Medline Plus, molt útil per a la formació i, segurament, per a moltes altres coses: vídeos d’anatomia humana. Proveu a vore si us agrada tant com a mi

Carme

Més val tard que mai

Ja passen 3 setmanes des que es van celebrar el dos Congresos: el XIII Congrés de la SEMST i el VIII Congrés Internacional de Prevenció de Riscos Laborals (ORP).

Jo vaig agafar el compromís de fer un llistat de totes les comunicacions i pòsters que s’havien presentat a ambdós events, per part dels professionals de les Unitats Perifèriques del Servei de Prevenció de la Conselleria de Sanitat, i ací està l’informació que he arreplegat. Altres feines i altres agobis m’han impedit fer-ho abans, però….més val tard que mai.

M’he prés la llicència de mostrar-vos el pòster dels nostres Residents (els de la UP-3): póster presentat per Amparo Cuesta Mirapeix, Patrick Cadeddu Martín, Miguel Quintana Sancho y Maite Fuente Goig. “Estudio de la relevancia de sobreesfuerzos y posturas forzadas como causa de accidente de trabajo atendidos en el servicio de prevención de riesgos laborales” UP-3, Hospital La Fe

A més a més:

  • Comunicació “Influencia del Servicio de Prevención de Riesgos Laborales (SPRL) en la cobertura vacunal gripal del personal sanitario dependiente de la UP 4, Hospital Dr. Peset. Ponent: Charo Gómez
  • Comunicació “¿Cómo actuar ante una pandemia? Experiencia del SPRL ante la pandemia del virus A1H1N1”. Ponent: Natalia Bartual Alonso y Elena Vidal Martínez. UP-4, Hospital Dr. Peset.
  • Comunicació “Evaluación y Rediseño desde una perspectiva Ergonómica y Psicosocial de una Central de Esterilización”. Ponent: Amparo Asensio Ojeda.  UP-4, Hospital Dr. Peset.
  • Póster “Gestión de los residuos sanitarios: eficacia y calidad en el Departamento de Salud de Castellón”, que firmen Araceli García López, Irene Brell Rodriguez, Mª Jesús Albiol Viciano i 7 persones més.
  • Pòster “Sistema de gestión de la prevención en el manejo de fármacos citostáticos en el Departamento de Salud de Castellón”, elaborat pels companys de la UP-1, Araceli Garcia López, Elena Vidal Martínez, Irene Brell Rodriguez, Mª Carmen Bellido Cambrón i Ana Isabel Arizón Benito
  • Comunicació: “Formación en gestión de la Prevención”. Ponent: Marta González Tapia. UP-7 (Alacant)

Us recorde als que tingau interés en conéixer les aportacions, que la SESMT les pènjarà en la seua web, com  ja va dir Miguel en una entrada anterior (encara no estàn, ho acabe de comprovar). Les actes del Congrés de l’ORP Conference, poden solicitar-se en la web.

Carme

Sobreprotecció de la parella en l’ajust a la malaltia

En la revista JANO , en la part d’humanitats hi ha un article que es titula “sobreprotecció de la parella en l’ajust a la malaltia”, posant d’exemple el cas dels infarts de miocardi.

Indica que:
La malaltia és un esdeveniment comú en les nostres vides amb què ens hem de familiaritzar des de menuts per a afrontar-la adequadament.
En el cas de la malaltia cardíaca, també hi ha evidències de la influència tant de factors externs (socials) com a interns (psicològics). A l’hora d’adaptar-se a la nova situació després de patir un infart de miocardi es posa també de manifest el paper dels factors psicosocials. La rehabilitació fisiològica de la cardiopatia isquèmica no ha d’eludir el paper dels factors psicosocials. La rehabilitació físic–psico–social ha demostrat reduir la morbimortalidad després de l’infart de miocardi. Per esta raó la rehabilitació del malalt cardíac ha de tractar-se des de la multidisciplinitat.
Hui en dia, en els països desenrotllats, la principal causa de defunció són les malalties cardiovasculars. Junt amb els factors de risc tradicionals, este tipus de patologies són atribuïbles, principalment, a l’estil de vida.
Després d’un esdeveniment cardíac, la persona pot observar la seua realitat d’una altra forma, ja siga amb por, incertesa, com una nova oportunitat, com un canvi “vital”, apreciant més el que té, amb una demanda extrema d’atenció o amb preocupació davant de qualsevol possible símptoma que recorde a l’esdeveniment cardíac patit.
Queda de manifest en moltes investigacions que el suport social té un efecte beneficiós sobre la salut i el benestar i, concretament, l’associació entre xarxa de suport i mortalitat en malaltia cardíaca.
Per tant, el deteriorament o falta d’eixa xarxa de suport, el cridat “aïllament social” pot arribar a ser un factor de risc de cara a la morbimortalidad general.
Davant d’una malaltia, la principal font de suport natural és LA FAMILIA, que pot afavorir la recuperació o bé dificultar-la. La sobreprotecció implica un excés en l’atenció del malalt més enllà del raonable que limita l’autonomia i la confiança en les capacitats de la persona malalta, la qual cosa porta com a conseqüència nivells alts d’ansietat, depressió i menor qualitat de vida.
Al prestar ajudes a tercers (familiars), tendim a prendre decisions per l’altre, al marge de la capacitat real que eixa altra persona puga tindre per a expressar i exercir la seua voluntat.
Sens dubte, l’informació és un component de vital importància perquè els pacients, i sobretot les seues parelles, coneguen la malaltia, els nivells d’activitat que pot aconseguir el malalt, la coparticipació en l’atenció i la promoció d’estils de vida més cardiosaludables
Dins de la fase de rehabilitació, amb el recolzament dels professionals de la salut, també ha de incloures la participació de la xarxa social del malalt.
Per a finalitzar, a l’hora de dissenyar intervencions per a millorar l’ajust i qualitat de vida dels pacients, és fonamental tindre en compte la seua xarxa de suport pròxim, en este cas la parella, per a direccionar els esforços conjunts en el sentit d’una recuperació plena i integral. Ja que sabem que, dins de la parella, es desenrotlla un tipus concret de suport, cada membre proporciona a l’altre ajuda mútua en diferents aspectes de la vida o de la quotidianitat. Seria important aclarir en quina mesura i de quina manera operen estos suports, la seua dinàmica interna, ja que ens ajudarà a planificar de forma més eficaç les intervencions. Situacions crítiques com la malaltia, poden afectar de la mateixa manera als dos membres de la parella, i el mode de resoldre-les quant a l’estil d’afrontament, desenrotllat en conjunt o individualment, determinarà la seua evolució i pronòstic final.

Miguel

El salari emocional

En el butlletí de “Observatorio de Recursos Humanos y Relaciones Laborales” de la primera quinzena de maig del 2010, hi ha un article que interessa llegir, sobretot  ara que estem en moments de crisi.

 “PRENDRE CONSCIÈNCIA” DEL MEU SALARI EMOCIONAL MILLORA LA PRODUCTIVITAT DE LES ORGANITZACIONS

 Forma part del salari emocional:
 …la motivació, el ambient de treball o relació amb els caps, o elements més tangibles com el transport gratuït, el pàrquing, guarderies,…flexibilitat en el horari laboral, reducció horària, tele-treball, las avantatges que oferix la companyia a l’empleat per a conciliar la vida professional amb l’atenció dels fills o de les persones dependents,…

            Cada vegada més persones, fins i tot els executius, quan les seues necessitats vitals estan cobertes, prefereixen renunciar a increments salarials (inclús a promocions) per mantindre un adequat equilibri entre la seua vida professional i familiar, i hi ha Empreses que estan perdent talents per no reconèixer este fet.

        Ni tots els conceptes es poden aplicar a totes les organitzacions ni totes les Organitzacions poden aplicar els mateixos conceptes a les seues poblacions, ja que cada una d’elles té les seues necessitats, les seues prioritats i inclús, els seus mitjans per a portar-los a cap.   No obstant això, seria un gran avanç que les empreses prenguen consciència del que és el salari emocional i que els treballadors sàpien valorar del que disposen.

            Està demostrat que tindre treballadors “millor” retribuïts “emocionalment” té beneficis per a les organitzacions: ajuda a retindre el talent i augmenta la motivació i el compromís dels empleats, amb la consegüent millora en l’eficàcia i productivitat.   Moltes de les mesures comentades no tenen grans costos per a la Organització però sí un gran impacte en el compte de resultats dels treballadors.

Ser “generosos” en moments de limitacions econòmiques, incorporant en les Empreses mesures d’este tipus, sens dubte, pot ser una clau a tindre en compte.

El podreu llegir complet en Observatori
Miguel

Els 10 càncers més freqüents en les dones

DADES DELS ESTATS UNITS PER A 2006

El CDC ha publicat aquestes dades: els 10 càncers diagnosticats amb més freqüència en les dones dels Estats Units en l’any 2006 (el més recent del qual hi han estadístiques) fòren càncers de mama, de pulmó, de colon i recte, de matriu i de tiroides, linfoma no Hodking, melanoma cutani, ovari, renyó i pàncrees.

Carme

El amiant

Segons la noticia publicada en prevention-world, dos treballadors han mort com a conseqüència del amiant. Un d’ells, treballador (llanterner) d’un hospital i tal com diu la noticia publicada el 10/05/2010, sense ningú tipus d’informació sobre els riscos laborals inherents de la fibra del amiant i la seua prevenció, i els dos treballadors amb molta lluita amb les mútues i les empreses per a que es puguera reconèixer l’origen professional de la malaltia.

Miguel

%d bloggers like this: